El castell d'Ulldecona

diumenge, d’octubre 15, 2006

Ja n'estic fart

Bé, m'ha costat una mica, però per fi he trobat la motivació per intentar ser constant en la creació d'aquest bloc.
Ja que m'ha, o ens ha, costat tant trobar la temàtica del bloc, la deixarem totalment oberta i si més endavant es fa difícil seguir els temes que vaiguen apareixent, ja ho reordenarem.
Bé, com ja he dit abans, aquests dies he vist coses que m'han indignat i, aprofitant aquesta plataforma que és la blogosfera, ara els faré públics i, com a mínim, hem quedaré més descansat.
En aquest cas, la indignació prové del poc respecte que mostren cap a la nostra llengua institucions públiques catalanes i espanyoles. En el primer cas, la veritat és que em vaig endur una sorpresa molt desagradable al veure la campanya de la Generalitat (que en principi és nostra) per fomentar la participació en les properes eleccions autonòmiques. Sense valorar si la campanya és bona o no, com pot ser que dels 7 o 8 cartells que vaig veure només 2 fossin en català. No anem bé. Quin exemple ens dona l'administració? Com podem obligar als comerços a retolar en català si les campanyes institucionals es fan majoritàriament en català? No sé com es deu fer la campanya a la resta de Catalunya, però si a una zona amb un percentatge tant gran de població (amb dret de vot) catalanoparlant la proporció és aquesta, no em vull imaginar com deu ser a les zones amb un percentatge major de població amb el castellà com a llengua materna.
El segon cas no és tant premeditat com aquest i no m'ha sorprès gens, però tot i això, és un clar exemple de la valoració que fan els espanyols de la nostra cultura i la nostra llengua. Aquest migdia estava veient per TVE (que es paga amb els diners de tots i que, per tant, també hauria de ser 'la nostra') el gran premi de Portugal de Moto GP. Doncs bé, desprès d'un final espectacular amb la victòria del català Toni Elias per davant de Vale Rossi, el reporter que està a la zona de box (i que pocs minuts abans havia fet una entrevista a Mick Doohan íntegrament amb anglès) ha fet tres preguntes al pare de Toni Elias. Aquest, amb l'emoció i nervis del moment, ha començat a respondre en castellà, però de cop ha seguit (sense adonar-se'n) en català (la seua llengua pròpia així com la pròpia d'una part de l'audiència a la que es difonia la retransmissió). En aquest moment, al conductor de la transmissió se li ha fet de nit. Ha començat a dir (per sobre de les paraules de l'entrevistat) "no puede hablar, no puede hablar". La següent resposta també l'ha fet en català i ja no han pogut aguantar més, el conductor seguia repetint "no puede hablar" (a mi em sembla que sí que parlava), l'entrevistador traduint sobre la marxa el que anava dient, i finalment, han tallat el so de l'entrevista.
Són dos mostres de la situació de la nostra llengua. Per una banda, a casa nostra, encara tenim un llarg camí per arribar a la situació de les llengües amb un estat al darrera. A l'altra banda, qui encara no ho hagi fet, ja pot renunciar a que obtinguem un mínim respecte al català per part d'Espanya.

Espero poder seguir escrivint, segur que la campanya em dona material per parlar de política, i si no ho fa, segur que aniran apareixent altres temes per escriure quatre ratlles.